Tribut a Haring, entre flight-cases
Hi ha espais que, per la seva pròpia naturalesa, estan condemnats a la fredor industrial. Els magatzems d’equipament audiovisual solen ser llocs de pas, zones de pur trànsit on el moviment de maquinària, els vehicles de càrrega i el ritme frenètic del personal tècnic ho dominen tot. Però, qui diu que les parets d’una zona de logística no poden convertir-se en un llenç viu?
Amb aquesta premissa neix aquest projecte: una intervenció artística a gran escala a la paret principal del nostre magatzem. La idea central ha estat trencar la monotonia de la rutina diària amb una mirada no tan seriosa i profundament connectada amb la nostra feina. Per aconseguir-ho, hem viatjat directament a l’univers irreverent i enèrgic del Pop Art de les dècades dels 80 i 90, inspirant-nos clarament en l’estil i la tècnica dels murals de Keith Haring.
Procés
Per fer-ho realitat, primer es van dibuixar de nou cada una de les escenes a escala d’escriptori. Després es van vectoritzar i retocar els traços per suavitzar i uniformitzar els gruixos i les arestes. Una vegada obtingut el document vectorial amb tota la llargada del mural a escala, vam mesurar els diferents panys de paret per ubicar el conjunt i comprovar que les dimensions quadressin perfectament.
Vaig triar el vinil com a tècnica final no només perquè ens garantia la màxima precisió i fidelitat al traç original, sinó també la durabilitat i la resistència necessàries per a un espai amb tant de trànsit de maquinària i activitat constant.
El pas següent va ser preparar l’art final, dividit en quatre documents de 4×4 metres, per enviar-lo a un servei de tall de vinil. Amb els fulls de transferència a punt, un equip de professionals habilíssims es va encarregar, durant tota una jornada, d’aplicar-los amb molta cura i paciència a la paret fins a aconseguir el resultat final.
Justificació
No ho amagaré: es tracta d’una còpia deliberada, una reinterpretació explícita de l’estil tan característic de l’autor nord-americà. Però, lluny de voler suplantar la seva figura, aquest mural s’ha concebut com un tribut lliure i un homenatge a la seva capacitat per portar l’art al carrer i als espais quotidians. Hem agafat el seu llenguatge de traços gruixuts i figures dinàmiques per adaptar-lo al nostre propi caos controlat: personatges que fan equilibris amb pantalles LED, figures abstractes que sorgeixen de les caixes de transport, i siluetes icòniques que conviuen amb quadres elèctrics o extintors i la pròpia activitat del magatzem.
El resultat és un joc visual entre l’art i la feina a peu de pista; una picada d’ullet als nostres tècnics que demostra que, fins i tot enmig de les flight-cases, cables i connectors, sempre hi ha lloc per a la creativitat i el sentit de l’humor.
